Cambra antiga de Visor Doble Captaflex Vintage 1950s

Descripció

Endinsa't al fascinant món de la fotografia analògica amb la Captaflex, una autèntica càmera TLR (Twin-Lens Reflex) que data aproximadament de la dècada de 1950. Encara que el seu fabricant és menys conegut que els gegants del moment, la Captaflex representa l'efervescència de la indústria fotogràfica japonesa post-guerra, on moltes empreses emergents creaven càmeres robustes i funcionals per al mercat.

Aquesta Captaflex destaca per la seva clàssica construcció en metall i acabat amb pell sintètica, un disseny distintiu que reflecteix l'estètica de la seva època. El seu sistema de visor doble és la seva característica més prominent: una lent superior per a la visualització i lenfocament, i una lent inferior que captura la imatge a la pel·lícula, operant en perfecta sincronia.

Característiques Principals (Comuns en models Captaflex TLR):

• Lent de captura: Generalment equipada amb lents com Captaflex Anastigmat f/3.5 de 80mm o semblant, oferint una qualitat d'imatge nítida.
• Velocitats d'obturació: Típicament un rang que inclou B (Bulb) i velocitats calibrades com 1/10, 1/25, 1/50, 1/100, 1/200, entre d'altres.
• Obertura: Rangs comuns de f/3.5 af/22, permetent un bon control de la profunditat de camp.
• Pel·lícula: Dissenyada per utilitzar rodets de pel·lícula de format 120, produint els clàssics negatius quadrats de 6×6 cm.
• Visor: Visor de cintura (waist-level finder) amb lupa denfocament per a una composició precisa.
• Accessoris: Conserven el seu estoig original de pell (com es veu a la imatge), que afegeix un valor històric i un encant addicional, mostrant amb orgull les marques del temps. Sense trencaments, només descosit.

---

 

Curiositats del sistema Twin-Lens Reflex (TLR)

 

El sistema TLR, o “càmera rèflex de doble objectiu”, va ser una tecnologia fotogràfica molt influent i popular, especialment en el format mitjà. La seva configuració particular oferia avantatges i una experiència d'ús única:

1. Visió Directa, Captura Separada: La innovació principal és l'ús de dues lents: la superior per a la composició i l'enfocament en un vidre esmerilat a l'alçada de la cintura, i la inferior per a l'exposició de la pel·lícula. Això significava que el fotògraf veia la imatge “correctament” (sense invertir) al visor, facilitant la composició.
2. Sense “Blackout” en Disparar: A diferència de les càmeres SLR, on el mirall s'aixeca durant l'exposició i causa un breu enfosquiment del visor, les TLR no pateixen aquest efecte. La imatge al visor roman visible en tot moment, un avantatge per fotografiar subjectes en moviment o per a sessions on cal una seqüència ràpida d'imatges.
3. El Desafiament del Paral·laxi: La separació física entre les lents de visualització i de captura introdueix “l'error de paral·laxi”. Això significa que el que veus al visor no és exactament el que la lent de captura “veu”, especialment en distàncies denfocament properes. Els fotògrafs experimentats aprenien a compensar aquest petit desplaçament, o utilitzaven marques específiques al visor per ajudar a corregir-lo.
4. Estil de Fotografia “de Cintura”: El disseny del visor forçava el fotògraf a mirar cap avall a la càmera, creant una postura distintiva. Aquesta perspectiva sovint resultava en angles de presa més baixos i més íntims, un segell distintiu de moltes fotografies fetes amb TLR.

La Captaflex no és només una càmera; és un portal a una era de la fotografia on la paciència, la precisió i l'anticipació eren clau. Posseir-la és tenir un tros tangible de la història fotogràfica, llest per ser exhibit, col·leccionat o fins i tot per tornar a capturar moments amb el seu encant analògic.